Apunts de final d'any. 3 de novembre

En els mitjans digitals hi ha pocs comentaris dels lectors o espectadors que no ofenguin la sensibilitat. La majoria estan polaritzats, són entusiastes o agressius, i la resta, o sigui la minoria, són honestos, i gens encertats la majoria dintre d’aquesta minoria.

Quant als comentaris de la majoria ofensiva, o bé són aduladors de l’autor de l’article o vídeo en qüestió, o bé són agressius. Prefereixo els agressius als aduladors. Els agressius em deixen fred. En canvi, en els articles aduladors percebo l’agressivitat extrema que hi ha darrere, molt superior a l’agressivitat de l’agressor directe. L’adulador no és mai algú simpàtic, al contrari, és algú antipàtic, molt antipàtic. L’adulador és sempre el mateix individu imbècil i amb mala llet que mossegarà o oblidarà el seu adulat quan trobi un altre objecte de la seva adulació, o quan senti que ja no li serveix l’adulat en qüestió per omplir el seu buit vital. No hi ha ningú més agressiu i perillós que l’adulador. Entre els comentaris aduladors, d’entre els més esfereïdors s’hi compten aquells que intenten ser originals en l’adulació per tal que l’adulat admiri l‘adulador. Són comentaris en què l’adulador mira de fer-se el simpàtic amb l’adulat a través d’una reflexió que pretén ser enginyosa, i sovint poètica, o les dues coses alhora. Quan s’advenen aquests dos aspectes plegats, la cosa és terrible.

Hi ha, però, un tipus d’adulador que per a mi és el pota negra en matèria de repugnància aduladora. Es tracta de l’adulador que se serveix dels comentaris dels altres comentaristes per destacar-se per sobre d’aquests, menyspreant-los inopinadament mitjançant un comentar-hi pretesament agut que té com a objectiu cridar l’atenció de l’adulat per tal de fer-se estimar i ser aplaudit per aquest, buscant-ne la complicitat exclusiva. Aquesta mena de comentaris em provoquen vergonya aliena i moltes esgarrifances. Aquest és justament l’adulador més insensible. L’adulador més egocèntric, idiota i violent.

Per tot això em violenta tant llegir aquesta mena de comentaris aduladors. I tanmateix no puc evitar llegir-los. Diria que és perquè sempre he trobat molt gust a dibuixar mentalment amb precisió el contorn de l’estupidesa. Com intentar determinar la forma de l’aigua. Tot un repte.