Per als inquilins de la Generalitat la gestió de la Covid-19 està resultant una oportunitat d’or per fer veure que manen alguna cosa, i així no haver de manar de veritat fent la independència, allunyant-la així de passada del pensament dels ciutadans, per bé que mai no l’han tinguda en ment seriosament, altrament ja la tindrien, l’haurien aconseguida per exemple no votant i penjant dels collons als inquilins actuals de la Generalitat, govern i oposició.
Tal com era previsible, la Covid-19 està resultant una oportunitat d’or per als inquilins de la Generalitat per fer veure que manen alguna cosa i justificar continuar sucant sucosament els seus membres del calé autonomista, o sigui espanyol. Quan no pintes res necessites desesperadament un pretext on aferrar-te per poder continuar fingint que ets pintor surrealista, si bé val a dir que en el cas dels catalans el pretext és vàlid per peregrí que sigui i per nul poder que, en realitat, tinguin per incidir sobre el pretext. Els catalans no tenen cap interès en la solució dels seus problemes, perquè la mera pertinença a la tribu i fe en els seus gurus és el seu objectiu final per dur una vida feliç, rica i plena, sent, doncs, la misèria nacional, i per tant personal, per punyent que sigui, sempre un mal menor. Aquest capteniment s’anomena catalanisme, i té la singularitat extraordinària de ser impossible de ser explicat al món que ens mira amb possibilitat d’èxit de comprensió del receptor, que correrà el risc de patir intensos vertígens i, en els casos més sensibles, vessaments cerebrals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada