Tot per una cervesa

L’anunci televisiu simpàtic i inacabable aquest de la cervesa, amb el personatge de la trentena exultant de felicitat, moviments enèrgics, amb americana i corbata i tota l’estona somrient, somrient com un ximplet, no sé de què somriu però tota l’estona somrient, suposo que somriu perquè la veu en off de l’anunci ens diu, i també li diu a ell, suposo, que ara que és migdia i surts de la feina tens dues hores de temps lliure per a tu, “el migdia, potser el millor moment del dia”, diu l’anunci, i suposo que el personatge somriu perquè segons l’anunci abans de tornar a entrar a treballar a la tarda té dues fantàstiques hores de temps lliure per llegir, fer la migdiada, tocar la guitarra, jugar a tenis, i fins i tot anar a mar a navegar amb un veler. No pas totes, però una d’aquestes coses les pots fer en dues hores, s’entén, fins i tot dinar, no pas de menú, no, sinó nouvelle cuisine en una terrassa chic a la cosmopolita i idíl·lica ciutat de Barcelona, segons ens mostra l’anunci. De manera que amb els set-cents cinquanta euros mensuals que cobres del teu contracte temporal tens la sort de poder fer tot això al migdia, es veu, perquè d’això dels calés l’anunci crec que no en diu res, però tant se val, no entrem en detalls menors, el cas és que tu tries, es veu, perquè amb les dues hores ja s’entén que no pots fer de cop totes aquestes coses i tu ho comprens i somrius, perquè en pots fer avui una i demà una altra, suposo, fins que les hagis fetes totes, suposo, en aquest migdia, en aquests migdies meravellosos, aquestes dues hores que són el millor moment del dia, diu el simpàtic senyor de la veu en off de l’anunci, i no m’estranya que ho sigui i que somriguis perquè amb els teus set-cents cinquanta euros mensuals del contracte temporal que guanyes t’has comprat un veler i pagues la pista de tenis quan convé en aquests migdies meravellosos de la teva felicitat, que fan que quan tornis a la feina a la tarda, al cap de dues hores de temps lliure de somni, facis un saltiró d’alegria abans d’entrar a l’ascensor que et durà al despatx i continuïs somrient, més content que un gínjol perquè la vida et somriu i tu somrius i tot és meravellós podent viure aquests migdies meravellosos en aquesta ciutat meravellosa que t’ofereix una vida meravellosa.

Dues hores meravelloses de temps lliure abans no torna el personatge de l’anunci a la feina a la tarda. I això, tot i que a l’anunci no es veu, vol dir que després plegarà de la feina a quarts de quinze, i no sabem si aleshores també somrient gràcies a les dues hores meravelloses de temps lliure que haurà passat al migdia, un migdia que de fet vol dir la tarda, perquè de dues a quatre de la tarda a casa meva significa la tarda i no el migdia. Per tant, com que als països civilitzats, és a dir qualsevol menys aquest nostre, les hores meravelloses són justament a partir de les quatre, cal entendre que és perquè allà pleguen de la feina a les quatre i no a les vuit del vespre com passa aquí, perquè allà els infeliços han entrat a treballar a les vuit del matí i han tingut l’ocurrència de dinar a les dotze, i a sobre en mitja hora, els animals, i per tant no han tingut el privilegi del personatge de l’anunci nostrat de tenir dues meravelloses hores de temps lliure al migdia, “potser el millor moment del dia, les petites vacances de cada dia” –diu exactament l’anunci simpàtic– abans de tornar a entrar a la feina a la tarda per sortir-ne a quarts de quinze. En fi. En els països del primer món no tenen la immensa sort que tenim nosaltres de poder navegar en veler i jugar a tenis, etcètera al migdia, que ja he dit que de fet és la tarda, i tot pèl mòdic preu de set-cents cinquanta euros que cobres per passar el mes, veler i tenis etcètera inclòs segons l’anunci de cervesa, tot i que per ser justos crec que d’això del sou l’anunci no en diu res, crec que ja ho he dit.

Avui jugo a tenis, demà navego en veler, demà passat vaig de nouvelle cuisine, l’altre toco la guitarra, l’altre faig la migdiada, etcètera. Una meravella, ja dic, una cosa de la qual t’has de sentir molt afortunat, com el personatge de l’anunci que somriu perquè se sent afortunat, no com la gent dels països civilitzats, que se senten desgraciats, i amb raó, perquè no tenen aquestes dues hores al migdia per fer tot això i per només set-cents cinquanta euros al mes, perquè es veu que aquesta gent civilitzada treballen al migdia, allò que aquí anomenem migdia però que és la tarda, de dues a quatre de la tarda. Aquella gent pleguen a les quatre, imagina’t. Quin mal gust. Com si aquestes fossin hores d’anar en veler o jugar a tenis.

I tot això del veler, etcètera, finalment deduïm que venia a tomb perquè, a més, durant el migdia meravellós et prendràs una cervesa, la cervesa que anuncia l’anunci, no pas una altra, és clar. Perquè l’anunci es veu que tracta de cervesa, no pas de migdies meravellosos malgrat que la bona gent de l’anunci mirin per la nostra felicitat i aprofitin per dir-nos que els migdies són meravellosos perquè podràs fer tot això en dues hores, cervesa inclosa, durant el que és “potser”, diu l’anunci, el millor moment del dia. La veritat, no entenc per què ho posen en dubte amb aquest “potser”, perquè ens queda clar en tot moment que els migdies són, efectivament, el millor moment del dia, un curiós moment de dues hores, “les petites vacances de cada dia”, tal com se’ns especifica.

Vivim en el millor dels mons. Mai no valorem prou el que tenim. Prova d’això és que al món tothom va boig per venir a Barcelona. No m’estranya. A l’estranger els deu haver arribat l’anunci de la cervesa i els nostres meravellosos migdies, de cada migdia que és potser el millor moment de cada dia. Irresistible, tot plegat. Som irresistibles.