D'oca a oca

Els mitjans catalans, i per tant la població, no paren de repetir amb eufòria que Sant Jordi és una festa, i al final de tant repetir-ho no sé si Sant Jordi és una festa perquè és realment una festa o si és una festa perquè a còpia de repetir que és una festa els catalans s’han arribat a creure que, efectivament, és una festa, i com que d’il·lusions també és viu, doncs bé, Sant Jordi és una festa. Al capdavall, per a mi Sant Jordi també és una festa, un dia molt especial, sí, especial perquè cada any faig números i cada any em surt que el dia de Sant Jordi es venen aproximadament vint-i-cinc vegades més llibres que qualsevol altre dels tres-cents seixanta-quatre dies restants de l’any, cosa que justifica l’eufòria dels catalans el dia de Sant Jordi i que per a ells i per a mi sigui tota una festa, i no és estrany, doncs, que sigui una festa sent aquest dia el dia assenyalat en què ja cal que la gent aprofiti per comprar molts llibres per compensar els llibres que no compraran la resta de l’any. Ja ho dic, un dia ben especial, el dia de Sant Jordi, ni que sigui perquè és justament la constatació del naufragi cultural català i de la hipocresia inconscient, analfabeta, que rima amb catalaneta.

Una altra raó per trobar que Sant Jordi és una festa és l’ambient de germanor i civisme que es respira i que els mitjans catalans s’encarreguen els primers de destacar, i ben fet que fan perquè aquesta és la feina dels mitjans, informar, reflectir a l’opinió pública la realitat per tal que l’opinió pública n’estigui ben assabentada i en tregui les seves pròpies conclusions. Fins i tot mereix estar ben informada, com és el cas, sobre el seu propi estat anímic, cívic i germanós, com també és el cas. I com que els mitjans ho destaquen, com que sembla que Sant Jordi és un dia especial pel seu civisme i germanor i tota la pesca, bé cal pensar que la resta de l’any, és a dir els tres-cents seixanta-quatre dies restants, la cosa no és tan cívica ni agermanada entre els conciutadans catalans, altrament avui, dia de Sant Jordi, no ens trepanarien el cervell, amb tanta insistència eufòrica, amb el clima de civisme i germanor regnant, es veu.

Per això no s’entén que avui el simpàtic presentador de TV3 hagi comentat amb to alegre, ben festiu com pertoca, que “aquesta tarda aquí, a la Rambla, hi haurà cops de colze per aconseguir una rosa”. Uf. M’he quedat desconcertat. No havíem quedat que Sant Jordi és un dia de festa, cívic, de germanor, etcètera? Home, ja he dit que comprenc l’eufòria el dia de Sant Jordi, l’ànsia de comprar unes roses i uns llibres que no es compraran durant la resta de l’any, i l’ànsia de comportar-se cívicament, de donar exemple de civisme i de germanor al món tenint en compte que a partir de demà caldrà esperar un any per poder tornar a tenir motius per estar eufòric amb un empatx concentrat de civisme i agermanament. Tot això ho comprenc, però que aquesta eufòria fonamentada no desvirtuï justament allò que, entre altres coses, la justifica: el civisme i la germanor del Sant Jordi català. No ha de ser, doncs, motiu de cofoisme afirmar com ha fet aquest matí el simpàtic presentador de TV3 mirant d’exaltar eufòric l’eufòria de Sant Jordi, que la gent es fotrà d’hòsties per una rosa. No, senyor presentador simpàtic, no, no anem bé. El llibre i la rosa van abraçats amb el civisme i la germanor del dia de Sant Jordi, sembla que per un moment ho has oblidat. Es comprèn que se’t faci difícil combinar amb el civisme i la germanor l’eufòria per aquest dia a l’any que cal aprofitar per practicar-ho, però tu ets presentador d’una televisió pública i has d’informar reflectint la realitat a l’opinió pública, i fins i tot l’has d’assabentar del seu propi estat anímic perquè en tregui les seves conclusions, encara que aquestes conclusions contradiguin la realitat del propi estat anímic en el cas d’algun català marcià que no se sent ni cívic ni agermanat en el dia festiu d’avui malgrat que tu, presentador simpàtic, com a bon periodista hagis assabentat puntualment al marcià que avui ell, el senyor marcià, se sent cívic i agermanat perquè és Sant Jordi.

Mira, presentador simpàtic, hauries d’aprendre de la teva cívica i agermanada col·lega, que aquest matí s’ha fet la sorda i ha passat a una altra pregunta quan en entrevistar una florista marciana aquesta ha dit que, com a professional de la floristeria, troba “ofensiu el dia de Sant Jordi” –què es pot esperar, d’una florista marciana? O també hauries de prendre nota, presentador simpàtic, del teu col·lega que aquest matí ha preguntat a un home en una paradeta de la Rambla barcelonina “vostè quants llibres pensa comprar avui, dia de Sant Jordi?”, i el teu col·lega ha mostrat entusiasme en sentir-li respondre “siete, me voy a comprá siete libro”. A quilos. Per Sant Jordi, els llibres van a quilos. Civisme i germanor, per l’amor de Déu, presentador simpàtic, civisme i germanor, no ho oblidis, sobretot avui no ho oblidis, aguanta fins a aquesta nit. No costa pas tant. A partir de demà ja tindràs tres-cents seixanta-quatre dies per oblidar-ho.