A la venda el meu llibre de narracions Un grapat de mala herba, publicat per La Magrana.

dimarts, 5 de setembre de 2017

Anar a l'era



M’agrada molt el dolç i tinc el paladar molt fi per al dolç de tant menjar dolç i comparar el dolç. Els pastissos, sobretot m’agraden els pastissos. Però en realitat acabo menjant els pitjors pastissos del món. Sóc el pitjor menjador de pastissos del món.


Hi ha quatre pastisseries prop de casa i totes prou bones menys una, n’hi ha una que no és ni mediocre ni dolenta, és indecent, és aberrant, és demencial, i cara i insalubre. Tot en aquesta pastisseria és de jutjat de guàrdia. Tot menys l’aspecte de l’establiment, que és polit, modern i acollidor. Perquè el gènere, allò que s’hi ven, i l’amo pastisser, serien rebutjats en una cort de porcs. I tanmateix, en sóc fidel client. Vaig sempre a comprar a aquesta pastisseria, no a cap altra, no ho puc evitar. La pastisseria és indecent i no em puc creure que sigui tan indecent i alhora legal, cap autoritat sanitària no l’ha feta tancar i això em fa pensar que haurien de fer tancar les autoritats sanitàries, però no sóc jutge i de seguida em trec la idea del cap. La pastisseria porca em provoca una estranya morbositat que m’hi atreu, com tantes altres coses lletges i vulgars que m’atreuen. La cosa és malaltissa, no ho puc evitar, i els meus peus es dirigeixen sempre cap a la pastisseria indecent, no a cap de les altres tres pastisseries infinitament superiors, insultantment superiors a la pastisseria indecent on em dirigeixo, sempre, sempre, la pastisseria amb el seu pastisser porc i amb pinta de porc. I el porc pastisser no enganya, només s’enganya ell, creient que no és indecent ni porc com la seva pastisseria indecent, amb els seus pastissos demencialment cars, i embafadors, malparits, de múltiples formes, croissants sense forma de croissant, ensaïmades que semblen croissants, quilos de llard per a les ensaïmades, tot greixós, xocolata amb gust de mantega, sense cacau, però negre com si en dugués, un misteri de xocolata, tot incomestible, i els mateixos pastissos al mateix preu però uns la meitat de grans o de petits o com vulgueu que els altres, i socarrimats, pastissos socarrimats, càncers exposats a la vista, sense necessitat de microscopi, càncers a la venda, com si res, i sovint amb sorpreses dintre, com un tros de ferro, una vegada em vaig trobar dins d’un pastis un petit clau o cargol o una cosa així, i gairebé me l’empasso, de miracle que no me l’empasso, va ser una sorpresa, el petit clau, el pastís amb sorpresa, com si fos un tortell de reis però sense fava, amb un petit clau que vaig estar a punt d’empassar-me, ja ho veus, com aquell altre dia, i l’altre i l’altre que em vaig empassar un pèl, no sé si del pastisser perquè el pèl era ros i el pastisser és calb, ja ho veus. I no, el pastisser està convençut que és el rei dels pastissos, amb aquella panxota porca i el seu posat cofoi, orgullós, quan t’atén i et serveix el pastís, i la resolució amb què l’embolica, com si sabés embolicar pastissos, els embolica com els embolicaria un nen de quatre anys i després a casa has de llepar la xocolata, la nata, el greix del paper perquè la meitat ha quedat enganxada al paper. Així embolica els pastissos el pastisser de la pastisseria indecent després de trenta-cinc anys, em va dir orgullós, de fer de pastisser, tota una vida en l’ofici. Però en cap moment creu que és un delinqüent de la pastisseria. En cap moment considera que t’està enganyant, perquè està convençut que és un mestre de la pastisseria i que l’honor és meu de poder assaborir els seus pastissos exquisits, però que jo dic que són indecents. I en fi, em fascinen tots aquells adhesius oficials que el pastisser té enganxats a la porta de la seva pastisseria indecent donant fe de la legalitat d’aquell delicte pastisser, els adhesius indicant que tot el seu artefacte està en regla, que aquella pastisseria seva és un lloc seriós, garantit, de qualitat. Però no. El pastisser és un porc i té cara de porc, a fe que la té, amb aquells llavis de porc de la Disney i cara de porc de la Disney, no enganya, només s’enganya, ja dic, i em fascina veure com té tot de clients i com li compren mentre jo també li compro, i mentre espero el meu torn res no m’agrada més que observar els clients, com trien com si res els pastissos, les pastes, i com el pastisser els hi serveix, orgullós, falsament amable, servicial, el pastisser que vendria sa mare per satisfer el client amb els seus demencials pastissos que considera excepcionals, ja dic. Em fascinen aquells clients però encara em fascina més després a casa, en comprovar com de dolents arriben a ser els pastissos del pastisser porc, com cada vegada se supera, el tio, cada cop més malparits, els pastissos, quina cosa més dolenta, els seus pastissos. Sí, però encara em fascina molt més comprovar com en tots aquells anys que el pastisser delinqüent ha exercit de pastisser legal, no ha estat capaç d’aprendre res, absolutament res de l’ofici de pastisser. Això, això es el més extraordinari de tot, i que mereix que la meva vida sigui viscuda. Per viure-ho, per veure-ho. Cap experiència més fascinant i enriquidora i satisfactòria que aquesta. Cap viatge a cap país exòtic a l’altra punta del món. Cap orgasme. Cap res.


En fi. Tothom amb dos dits de front em diu que estic com un llum anant a comprar pastissos a la pastisseria porca del pastisser porc, i jo els dic que tenen tota la raó, però que no ho puc evitar. Comprar en aquesta pastisseria indecent és per a mi una droga, i una molt estranya droga, ho entenc. No té nom, la meva addicció no té nom, però tot acabaria aquí i no passaria res si no fos que cada cop tinc més afició, sento més i més fascinació per les coses que no comprenc de la gent i que tanmateix em fan comprendre una cosa, no pas poca cosa, i és que, veient aquestes coses, veient l’admirable insensibilitat i incapacitat d’evolució a què és capaç d’arribar l’ésser humà, veient l’extrem d’imbecil·litat a què és capaç d’arribar, no hi ha res a fer. L’espècie és un fracàs. I aquesta és la gran lliçó: no hi ha res a fer. Però tinc un consol, l’únic consol, penós consol, i és que no sóc millor que ells. Per descobrir com d’imbècils arriben a ser em veig empès a fer jo també l’imbècil, per exemple entrant i comprant a pastisseries indecents com la del pastisser indecent. Faig l’imbècil tant o més que ells, doncs. I, a sobre, amb ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada