Anar alhora

Aquella vegada tenia els collons plens i era jove i havia de buidar però aquell cony era estret, massa estret, i li vaig dir m’agrades molt, però tens el cony estret, no és que no m’agradi, no tinc res contra els conys estrets, cap problema de cap tipus amb els conys estrets, ni tan sols no és que no m’agradin els conys estrets, i encara menys el teu cony estret, que m’agrada, t’asseguro que m’agrada, tot i que m’agrades més, molt més tu, no el teu cony, no entenc com pot agradar un cony, i encara menys que pugui excitar, no sé per què m’excita un cony, quan hi penso amb objectivitat no ho entenc, què té un cony que pugui agradar? Aquesta cosa amorfa, plena de plecs, tan poc estètica i envoltada de pèl, sense cap gràcia que jo li sàpiga veure, vaja, i en canvi tants homes i dones van bojos darrere un cony. M’agrades tu, noia, ja dic, no el teu cony, ja dic, tot i que per ser un cony el trobo refinat, exquisit com cap altre que jo conegui, vaja, i estret, que són els que trobo més refinats en la seva lletjor, però no puc, no hi ha manera amb el teu cony, noia, li vaig dir així, evitant ofendre-la per fer-li saber que no em servia, que el seu cony estret no em servia i que, al capdavall, si no em servia a mi tampoc no li servia a ella, si més no estant amb mi, potser amb algú altre sí, però amb mi no perquè aquell dia tenia els collons plens de moltes coses i ara començava a tenir-los també d’aquell cony estret, que no hi hauria manera. I la noia, que em mirava esparverada pel que li deia, vaig creure, em vaig adonar a la fi que no em mirava esparverada pel que li deia sinó pel meu pardal, com era possible que el seu cony fos estret per a aquell pardal meu de mida mediocre?, em va dir sense voluntat d’ofendre’m, vaig interpretar, i li vaig dir que el problema no era el pardal, sinó els collons, mira’m els collons, noia, no veus com els tinc, de plens!, semblen flotadors!, li vaig dir. I aleshores sí, amb una mà me’ls va agafar com qui agafa un parell de collons que semblen flotadors i em va entendre, va entendre que tot allò d'allà dintre no podia anar dintre seu i em va dir que un altre dia, que ens veurem un altre dia, tu més relaxat, pel matí, sense haver donat temps encara a inflar-se’t els collons, ens veurem al matí, i abans de veure’ns sobretot no encenguis la tele ni parlis amb ningú, va dir, comprensiva, i jo li vaig dir que em sabia molt greu allò dels meus collons plens a rebentar, molt greu haver-la decebuda, però que ella a mi no m’havia decebut, que havia estat molt comprensiva, que allò ja m’havia passat un parell de vegades en situacions igual de compromeses i que el resultat havia estat en un cas un calbot i en l’altre una puntada de peu als collons, que van semblar buidar-se’m de cop, però no de la millor manera, i després un cop de porta i jo amb els collons buits del tot, semblava, amb molt de dolor però després molt alleujat, però ja massa tard, li vaig dir. I ella va assentir amb el cap, somrient, comprensiva, i jo ja tenia ganes de tornar-la a veure, el proper cop preparat per al seu refinat cony estret i jo amb els collons desinflats i no aquella cosa tremenda d’ara. Però com ens ho farem, si duc els collons buits?, li vaig dir. Tampoc no funcionarà. Quan ens tornem a veure has de trobar la manera de dur els testicles mig plens, va dir, i em va agradar com va pronunciar la paraula testicles, em va fer sentir refinat a mi, i em va pujar l’autoestima i tot. Serà ideal, amb els testicles mig plens o mig buits, com vulguis, serà ideal, va dir, i la vaig trobar sensata, cada cop m’agradava més, amb aquella intel·ligència i comprensió.

Saps?, li vaig dir acaronant-li la galta i tirant-li enrere els cabells, m’adono que m'agrades molt, i ara per moments noto que els collons se’m desinflen. Potser encara ens en sortiríem avui, li vaig dir, però crec que no, millor deixem-ho córrer, perquè a mesura que em despertes estima els collons se’m desinflen i l’amor, aquesta mena de pessigolleig que sento a l’estómac em fa baixar la libido. Com més sentiment em despertes menys desig sexual tinc. Les dues coses em van separades, sempre m’han anat separades, vés a saber per què. He quedat amb tu per fotre un clau i he acabat sentint coses per tu. Aquesta fina intel·ligència teva... aquesta comprensió pels meus collons inflats... la teva voluntat malgrat tot de tornar-nos a veure... En fi. Tinc ganes de tornar-te a veure, noia, i no sé, quan et torni a veure, jo amb els collons del tot desinflats no tindré ganes de fotre’t cap clau, però el meu amor per tu seguirà intacte, de fet haurà crescut immensament imaginant-te, i l’ànsia de tornar-te a veure farà que m’arrenquis del tot el cor, d’una estrebada final, amb mala llet i en qualsevol moment, potser fins i tot m’enxamparàs al vàter, o dormint, no sé, i quan ens veiem ja no tindré cor perquè el tindràs tu. En fi. Ens podrem veure a qualsevol hora, noia, no caldrà que sigui al matí. M'hauràs buidat tu, sencer, quan ens tornem a veure. Oi, noia, que no t’importarà que ens tornem a veure, eh! Oi que no t’importarà?