Crisi, norma

La crisi de Volkswagen no és crisi sinó norma encoberta, perquè l’encobriment vol dir que ha estat norma fins que no l’han destapada, i en diuen crisi per continuar encobrint, de la mateixa manera que en diuen error humà malgrat que l’error és de fet l’home, així com en diuen escàndol però és idiotesa o hipocresia perquè hi ha escàndol, i d’escàndol n’hi ha d’haver perquè l’error és l’home i l’error és, entre d’altres coses, la idiotesa i la hipocresia de l’home, etcètera, m’ha fet feliç, molt feliç perquè suposa la prova del nou, la certitud de la desgràcia, però certitud confirmada de quin mal hem de morir i que, doncs, deixem-ho córrer, podem respirar tranquils, que ja sabem que com a espècie aviat deixarem de respirar.

Queda confirmada la mentida del compromís, de la sensibilitat, de la lluita de l’home contra el canvi climàtic mitjançant els principals agents que l’han d’aturar. Cap serietat, cap prestigi de cap empresa suposadament seriosa i prestigiosa, prestigiosa perquè entre altres coses Volkswagen representava un dels paradigmes mundials de la sensibilitat per al medi ambient, perquè sobretot és alemanya, molt alemanya, i els alemanys ja se sap que no són homes, són màquines de tecnologia perfecta, fiables les màquines, fiables els alemanys, les màquines alemanyes que són els alemanys. I jo feliç perquè, per si no ho tenia prou clar, ara sé definitivament de quin mal morirem amb aquest autoengany sobre la conservació del planeta, perquè ha quedat demostrat que el practica, per començar, un dels més compromesos i sensibles i exemplars col·lectius humans, els alemanys Volkswagen, la conservació del planeta que per cert no és tal conservació, sinó conservació de l’home que necessita la salut del planeta per a la salut de la supervivència de l’home. Al planeta se li’n fot la pròpia salut, el planeta no té salut ni en deixa de tenir, el planeta té un mecanisme de perpetuació cega de si mateix que és la salut per a l’home que ara l’home mata, i el planeta simplement canviarà de salut quan l’home extermini l’actual que li dóna la vida, i aleshores el planeta i l’univers sencer es quedaran amb tranquil·la indiferència sense l’home, l’home que no tindrà salut ni en deixarà de tenir perquè s’haurà estúpidament –o no– suïcidat.

I ara, a la tele, un idiota, o sigui un home, sento que diu que és estrany que els treballadors alemanys de Volkswagen no s’assabentessin del frau tenint en compte la quantitat de sofisticats mecanismes de seguretat, diu, de què disposa l’empresa, que per això, diu l’home, l’empresa és puntera en tecnologia i tal. I jo dic, no sé, em sembla a mi, que justament perquè l’empresa excel·leix en tecnologia ha pogut manipular amb excel·lència tecnològica el motor contaminant perquè sembli que fa olor de roses, no? I jo dic, no sé, em sembla a mi, que l’actuació encoberta de Volkswagen demostra amb aquest exemple definitiu que la tecnologia no està al servei de l’ecologia i, doncs, de l’home, sinó al servei de l’estupidesa egoista i la hipocresia de l’home. Volkswagen, aquesta empresa que ha resultat ser la impagable prova del nou de cap on va decididament la humanitat, tret que una altra empresa del prestigi de Volkswagen ens convenci ara de la seva sensibilitat vers el medi ambient, i això fins que descobrim, naturalment, que també, com Volkswagen, encobreix la seva merda perquè, ai, haurem oblidat que també aquesta altra empresa exemplar, sensible, avançada, de tecnologia punta, ecològica i bla bla, la conformen homes. L’home, aquest oxímoron de l’ecologia, de tot allò que és salubre, i jo diria que de tolerable per a l’home.