Modera't

No recordo per què, de debò que no ho recordo, el cas és que anàvem petant-la i tot d’una l’home em va dir que em moderés, això sí, cordialment, que moderés les meves paraules, suposo, perquè no m’ho va aclarir, però vaig pensar que es devia referir a les meves paraules, altrament no sé de què em parlava. Em vaig sentir incòmode, més que res perquè últimament sentia parlar molt de moderació, en sentia parlar a la ràdio, a la tele, a la xarxa, a tot arreu, fins i tot el meu lloro en parlava abans de mossegar l’enciam de la meva mà i deixava anar moderació, moderació, moderació, i després em picava l’enciam i de passada em mossegava el dit, el malparit, i em feia ràbia perquè me’l mirava i pensava a veure si deu saber aquest bitxo què significa moderació i jo sense tenir-ne ni idea, i així vaig començar a agafar mania al meu lloro Carlitus. Tothom parlava de moderació, però jo, per més que estava atent, no entenia què volien dir, i ara el meu interlocutor m’estava deixant en evidència, em va fer enrojolar i tot amb allò de la moderació i jo amb els pixats al ventre de la meva ignorància. De manera que, com que sóc complaent, com que podia ignorar el significat de moderació però sempre he estat complaent, això no m’ho treu ningú, vaig mirar de quedar bé amb ell i li vaig dir que sí, que tenia raó, que jo estava pecant de manca de moderació, o sigui d’immoderació, vaig suposar, i ell va somriure i va continuar xerrant però sense donar-me cap pista sobre allò de la moderació, i jo me’l mirava però ni mitja pista, en cap moment ni mitja pista, i com que es va oblidar de la meva immoderació ja no me l’escoltava, la curiositat se’m menjava i anava pensant en la moderació mentre ell garlava i no l’escoltava, no ho podia evitar, pensava en què coi havia volgut dir ell amb allò de la moderació. 

No l’escoltava i em va fer una pregunta, em va sorprendre amb una pregunta, i com que no vaig saber què dir em vaig defensar amb una altra pregunta, li vaig preguntar no pas què significava moderació, perquè per orgull no volia revelar la meva ignorància, sinó que li vaig preguntar, hàbilment, crec, li vaig preguntar per què m’havia dit que jo no estava sent moderat. Vaig fer-ho amb tacte, m’agrada complaure la gent i no volia que es pensés que m’havia ofès, i encara menys per una cosa, moderació, que no entenia. No. Li vaig preguntar realment per saber no pas per què m’havia acusat de falta de moderació, sinó per saber què significava moderació. L’home va quedar estorat, va callar en sec i va anar bé perquè es va oblidar de la seva pregunta i em va dir que ja no es recordava per què m’havia dit que jo no era moderat, i fins i tot em va dir que no m’ho havia dit, el barrut. I com que vaig insistir i continuava sense recordar-se’n, em va dir que prou, collons, que prou, que no tenia cap importància el que m’havia dit o deixat de dir. Però aquella resposta em va deixar intranquil i li vaig dir de bones maneres que aleshores per què m’ho havia dit, si no tenia cap importància, i em va dir jo què sé, cagonlaputa, jo què sé, i va afegir que amb tanta insistència estava pecant de falta de moderació. Voilà!  Li vaig dir veus, veus?, per què em dius que no sóc moderat? Vull saber per què m’ho dius, ja està. Però em va sortir amb un exabrupte i jo em vaig mossegar la llengua, només li vaig dir t’estàs excedint una mica, no trobes? I aleshores ell es va posar a bramar a un pam de la meva cara i a escopir-me amb les seves paraules amb forma de saliva esquitxada a la meva cara, a crits a la meva cara, em cridava amb els ulls tancats, vermell com un pebrot, i crec que tancant els punys. I li vaig dir, em vaig sorprendre dient-li a la babalà, provant sort per dir alguna cosa, alguna cosa que no podia ser massa forta si estava en boca de tothom, li vaig dir perdona, crec que n’estàs fent un gra massa, crec que estàs sent moderadament excessiu amb mi, li vaig dir, així, moderadament, desesperat per dir alguna cosa acceptable sense saber el que em deia, qualsevol cosa per no mostrar-me excessivament excessiu.

L’home em va dir que què m’havia cregut jo insultant-lo, acusant-lo de moderadament excessiu, i aleshores sí que vaig veure que tancava el puny, que no només el tancava sinó que l’alçava. I abans que em caigués el puny a sobre, o a sota, vés a saber, vaig tocar el dos amb el pas moderadament accelerat, o moderadament lent, també vés a saber, perquè a dia d’avui encara no sé què significa això de la moderació.