La crisi de
Volkswagen no és crisi sinó norma encoberta, perquè l’encobriment vol dir que
ha estat norma fins que no l’han destapada, i en diuen crisi per continuar
encobrint, de la mateixa manera que en diuen error humà malgrat que l’error és de
fet l’home, així com en diuen escàndol però és idiotesa o hipocresia perquè hi
ha escàndol, i d’escàndol n’hi ha d’haver perquè l’error és l’home i l’error
és, entre d’altres coses, la idiotesa i la hipocresia de l’home, etcètera, m’ha
fet feliç, molt feliç perquè suposa la prova del nou, la certitud de la
desgràcia, però certitud confirmada de quin mal hem de morir i que, doncs,
deixem-ho córrer, podem respirar tranquils, que ja sabem que com a espècie
aviat deixarem de respirar.
Queda confirmada
la mentida del compromís, de la sensibilitat, de la lluita de l’home contra el
canvi climàtic mitjançant els principals agents que l’han d’aturar. Cap serietat,
cap prestigi de cap empresa suposadament seriosa i prestigiosa, prestigiosa
perquè entre altres coses Volkswagen representava un dels paradigmes mundials
de la sensibilitat per al medi ambient, perquè sobretot és alemanya, molt
alemanya, i els alemanys ja se sap que no són homes, són màquines de tecnologia
perfecta, fiables les màquines, fiables els alemanys, les màquines alemanyes
que són els alemanys. I jo feliç perquè, per si no ho tenia prou clar, ara sé
definitivament de quin mal morirem amb aquest autoengany sobre la conservació
del planeta, perquè ha quedat demostrat que el practica, per començar, un dels
més compromesos i sensibles i exemplars col·lectius humans, els alemanys Volkswagen,
la conservació del planeta que per cert no és tal conservació, sinó conservació
de l’home que necessita la salut del
planeta per a la salut de la supervivència de l’home. Al planeta se li’n fot la
pròpia salut, el planeta no té salut
ni en deixa de tenir, el planeta té un mecanisme de perpetuació cega de si
mateix que és la salut per a l’home que ara l’home mata, i el planeta simplement
canviarà de salut quan l’home
extermini l’actual que li dóna la vida, i aleshores el planeta i l’univers
sencer es quedaran amb tranquil·la indiferència sense l’home, l’home que no
tindrà salut ni en deixarà de tenir perquè s’haurà estúpidament –o no– suïcidat.
I ara, a la tele,
un idiota, o sigui un home, sento que diu que és estrany que els treballadors
alemanys de Volkswagen no s’assabentessin del frau tenint en compte la
quantitat de sofisticats mecanismes de seguretat, diu, de què disposa
l’empresa, que per això, diu l’home, l’empresa és puntera en tecnologia i tal.
I jo dic, no sé, em sembla a mi, que justament perquè l’empresa excel·leix en
tecnologia ha pogut manipular amb excel·lència tecnològica el motor contaminant
perquè sembli que fa olor de roses, no? I jo dic, no sé, em sembla a mi, que
l’actuació encoberta de Volkswagen demostra amb aquest exemple definitiu que la
tecnologia no està al servei de l’ecologia i, doncs, de l’home, sinó al servei
de l’estupidesa egoista i la hipocresia de l’home. Volkswagen, aquesta empresa
que ha resultat ser la impagable prova del nou de cap on va decididament la
humanitat, tret que una altra empresa del prestigi de Volkswagen ens convenci ara
de la seva sensibilitat vers el medi ambient, i això fins que descobrim,
naturalment, que també, com Volkswagen, encobreix la seva merda perquè, ai,
haurem oblidat que també aquesta altra empresa exemplar, sensible, avançada, de
tecnologia punta, ecològica i bla bla, la conformen homes. L’home, aquest
oxímoron de l’ecologia, de tot allò que és salubre, i jo diria que de tolerable
per a l’home.
