PREMI RECVLL. MÉS NOTÍCIES

Ricard Biel, en primer terme a la dreta de la imatge, amb la resta de guardonats i el jurat del premi Recull. Foto: L. SERRAT.

Diari El Punt. El Badaloní Ricard Biel guanya el premi Recull de periodisme

Guanyar el Premi Recull de Periodisme

Ahir diumenge dia 13 vaig rebre el Premi Recull de Periodisme per l’assaig Llenguatge en política i desafecció. El premi, a banda de ser net i impecablement organitzat, és un clàssic prestigiós, però curiosament la difusió de l’obra premiada no està a l’altura del premi. Tot fa pensar, doncs, que l’objectiu del premi és de fet l’autocomplaença i no la voluntat real de promocionar nous autors. Res de nou. És la tònica habitual dels premis catalans, siguin grans o petits, en un país malalt que no creu en si mateix i, per tant, menysprea la vàlua dels seus creadors i tot es fa de cara a la galeria, pròpia, aliena, o totes dues coses. Una llàstima. De moment, segons n’indicaven les bases, l’assaig serà publicat properament a la revista Recull de Blanes, una publicació molt digna, però que naturalment no té la repercussió d’un diari d’abast nacional, que és on en un país normal apareixeria publicada l’obra —periodística!— d’un premi d’aquesta categoria. En fi, tot plegat surrealista, per variar.
Res, més copets a l’esquena i a continuar picant pedra. És el país de misèria que tenim. El problema és tenir clar que darrere la pedra que piques només hi ha més pedra, i això és el que molts, malgrat l’evidència, són incapaços d’entendre o no volen entendre. Acceptar-ho els resulta més dur que la pedra que piquen. Ja s’ho faran.

Aquí teniu alguns enllaços apareguts a la premsa sobre el lliurament del premi.

Diari Avui
Diari de Girona
Blanesaldia.com
radiomarina.com
Audio Escoltar les valoracions dels guanyadors: Dalmau-Jiménez, Biel i Jové
TV3. TN Nit. A Partir del minut 40:10

NOTÍCIES

Aquí teniu dos retalls de crítica literària apareguda als diaris sobre l’antologia Veus i la meva aportació. Ep, m’anomenen i tot! És la prova que no sóc invisible! Mmm... O no. També podria ser que sí que fos invisible perquè de fet fos inexistent, i que qui m’anomena se m’inventa, no? No sé, no sé...
Voces. Antología de narrativa catalana contemporánea. El País.com/Babelia